7.07.2011 - PRESENTACIÓ DE LA NISSAGA CATALANA DEL MÓN CLÀSSIC A L'IEC

De dreta a esquerra: Pere Izquierdo, Salvador Giner, i Montserrat Tudela en el decurs de la presentació del llibre a l'IEC

Per als que no veu poder venir, us deixo aquí escrites les paraules que vaig pronunciar a la Sala Puig Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans, el passat dilluns dia 4 de juliol, per presentar La nissaga catalana del món clàssic.

"Bona tarda a tothom.
 
Moltes gràcies senyor Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans, per acollir-nos avui en la presentació d’aquest llibre però sobretot moltes gràcies per haver-nos ajudat a fer-lo possible, atès que sense la col•laboració de l’IEC avui no el tindríem a les mans.
 
Si quan ara farà gairebé un any quan us vam venir a demanar si podíeu assumir la correcció lingüística de l’obra no haguéssiu acceptat, realment no hauríem pogut publicar-lo.
 
En segon lloc volem agrair també a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i als SSTT de Girona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per la seva aportació en aquest obra.
 
També hem d’expressar públicament el nostra agraïment a algunes persones en concret,

-al Dr. Carles Miralles, la Dra. Isabel Rodà, pel seu suport intel•lectual i moral al llarg d’aquest tres anys,.
 
-al Dr. Josep M. Mestres que ha tingut cura de tot el procés de correcció lingüístic i formal exhaustiu, guiant a Elisenda Sigüan en la correcció i a nosaltres en tots els aspectes formals de l’edició
 
- a Miquel Fernàndez Barta, que ha fet tot el disseny de la maquetació del llibre altruísticament, i pel seu suport i paciència que ha tingut al llarg d’aquests tres anys.
 
I evidentment hem de donar les gràcies a tots els autors que de forma altruista han volgut participar en aquesta obra. En concret, 128 persones que s’han posat a escriure sobre algun dels 165 protagonistes d’aquesta nissaga, i que ho han fet, evidentment, cadascú amb el seu estil, des de la seva especialitat científica, i des de tots els territoris de parla catalana.
 
Des d’un primer moment vam voler que fos una obra col·lectiva, perquè volíem donar una visió de conjunt del que hem estat i del que som, en un intent de contribuir a saber el què volem ser en aquesta nova era de la globalització en que les identitats dels pobles tendeixen difuminar-se i per tant, cal reforçar-les per oferir al món tota la riquesa que representen. I nosaltres el que hem volgut fer és deixar escrit l’esquelet, l’ADN de la nostra identitat com a poble que passa per Grècia i Roma.
 
I ho hem volgut fer recuperant l’arbre genealògic de les persones que generació rere generació han treballat en aquest sentit.
 
Aquesta era la idea inicial que va sorgir el dia 30 de maig de 2008 quan vam presentar el número 50 de la Revista Auriga a la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya, essent-ne en aleshores el director Pere Izquierdo. En acabar l’acte, parlant en Pere Izquierdo–arqueòleg-, Norber Bilbeny –filòsof- i jo mateixa –filòleg-, el Dr. Bilbeny ens va proposar de fer a l’Auriga un “pòster” d’arbre genealògic dels clàssics catalans per tal de repartir als centres d’ensenyament i de cultura.Parlant, parlant, vam decidir de dedicar un número de la revista a això. I vam començar a elaborar la llista dels membres de la nissaga catalana del món clàssic. Vam veure que una revista no era suficient. I vam treure el número 52 d’Auriga com a petit tast del que seria aquest llibre. I en vista de la bona acollida del número 52 ens vam posar a treballar ja amb l’edició d’aquest llibre. Han passat més de tres anys. Hem fet desenes de llistes de noms: primer de memòria, després fent una tasca d’investigació consultant bibliografia (i ja que estan a la sala la Dra. Mariàngela Vilallonga i Francesc Guardans, cito Studia Humanitatis, catàlegs de la Bernat Metge i d’altres), també vam consultar bibliografia que els mateixos autors havien escrit – i per tant, la llista la vam fer entre tots- i finalment vam consultant a algunes persones.
 
Però sempre vam tenir clares algunes coses per a la inclusió dels personatges:.
 
Havien d’haver format part de la història de la nostra nació: per això és “La nissaga catalana”. Es dona la paradoxa que alguns dels personatges no han escrit una sola línea en català, sobretot els antics, que escrivien en llatí. Però tots han deixat la seva petjada en la cultura catalana. Per això si detecten alguna absència de persones que tot i viure i treballar als territoris de parla catalana pensin si us plau si van ser ells els que es van autoexcloure de formar part de la cultura catalana. Si ells es van excloure, no serem nosaltres qui els inclourem, i més quan ja no els hi podem preguntar.
 
Després va venir la recerca gairebé errant dels autors de les semblances: hem volgut fer un llibre que fos un diàleg d’unes persones que donen veu a les altres. Cada personatge i cada autor dialoguen a través del temps i hi reconeixen la vivència de l’altre.
 
I quan anàvem avançant en l’obra, ens vam adonar de diverses coses, que no estaven en les nostres intencions inicials
 
En primer lloc ens vam adonar ja en l’elaboració de les llistes que hi ha tota una generació que ens pertoca a nosaltres aquí presents recuperar-la de l’oblit històric i trobar-los el lloc en la memòria col•lectiva, sobretot aquella generació d’estil noucentista que van viure en un dels períodes més grisos i perillosos de la nostra història com va ser la darrera llarga dictadura que vam patir. Hi ha un munt de semblances que comencen més o menys amb la frase “Cal recuperar de l’oblit....”. El mateix terme “noucentisme” hem permès massa sovint que en alguns ambients -fins i tot en alguns intel·lectualment potents- sigui emprat com un terme negatiu que subratlla només l’actitud d’uns poques figures i, en canvi, no reconeix la tasca immensa de construcció nacional que ens van deixar i de la que sens cap mena de dubte vivim encara.
 
En segon lloc vam veure que l’obra pot esdevenir un modest primer graó per a la història encara no escrita dels estudis clàssics a Catalunya des de les diferents perspectives.
 
I en tercer lloc, ens vam adonar de la gran incidència i les  grans aportacions que han tingut els protagonistes de la nissaga al llarg de la història en les institucions polítiques i culturals catalanes.
 
De fet, teníem la intenció d’incloure una llista d’institucions com apèndix del llibre: en sortien 424.
 
Un exemple que cal esmentar ara i aquí atès que enguany és el centenari de la secció filològica de l’IEC,  quan el dia 9 de maig de 1911 es van reunir 7 persones i la van fundar, dues de les quals, estan a la nissaga (Joan Maragall i Lluís Segalà), (Antoni M. Alcover  Josep Carner, Frederic Clascar, Pompeu Fabra, Àngel Guimerà són les altres) o el primer president IEC, Antoni Rubió i Lluch, i el primer secretari, Josep Pijoan. O institucions tant diverses com la Biblioteca de Catalunya, tots els museus nacionals o que haurien de ser-ho: el MAC, MNAC, o l’efímer Banc de Catalunya, o la les històriques Corts Catalanes, abadies, arxius, ateneus i centres excursionistes –que tanta feina de recuperació de la nostra dignitat històrica van fer en temps difícils del segle XX-, partits polítics, la Generalitat de Catalunya, la de València, el Parlament de Catalunya, totes les universitats catalanes amb els seus precedents dels Estudis Generals... i algunes tant llunyanes com el senat de la República Veneciana o Institut Arqueològic Imperial de Berlín. En totes elles els membres de la nissaga catalana del món clàssic han fet grans aportacions.
 
Però vam decidir deixar-ho per una segona part d’aquesta obra: trigarem uns anys, però també farem una història de les institucions catalanes que tinguin l’humanisme com a fil conductor.
 
I per acabar, tot i que ara ho explicarà en Pere Izquierdo, permetin-me donar una recomanació de lectura i que és la manera en la que ens vam plantejar l’obra: llegir el llibre de la primera a la darrera pàgina, no saltant anant a buscar les semblances que ens criden l’atenció per alguna cosa. Només llegint el llibre full rere full es poden reconèixer aquest ADN que ens va imprimir Grècia i Roma i que passa per l’Europa carolíngia, el nacionalisme no imperialista sinó el que posa al centre l’individu, i la constant obsessió per la cultura, el saber, la formació i la llibertat dels que ens han precedit i ens han configurat com a poble i a qui dediquem aquest llibre.
 
Espero que gaudeixin de la lectura.
 
Moltes gràcies."

Si voleu més informació de l'obra la trobareu al web d'Auriga: www.auriga.cat

8.07.2011 - Anna

15.07.2011 - Molt bon llibre

16.07.2011 - Eina didàctica