Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble.
Avui fa 351 anys del Tractat dels Pirineus, fet que va fragmentar el meu poble en dos estats. Avui, 7 de novembre de 2010, els catalans som ciutadans de diverses regions europees, espoliats, i amb ganes de recuperar la nostra plenitud nacional.
Cap més comentari. La realitat, la sabem tots.
Un poema:
Ara digueu: La ginesta floreix
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comenceu a segar
el blat madur i amb ell les males herbes.
Ah! Joves llavis desclosos després de la foscor,
si sabíeu com l’alba ens ha trigat,
com és llarg d’esperar
un alçament de llum en les tenebres.
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per recordar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu:
Nosaltres escoltem les veus del vent
per l’alta mar d’espigues.
Ara digueu:
Ens mantindrem fidels per sempre més
al servei d’aquest poble.
"Inici de càntic en el temple". Salvador Espriu