recordantkazantzakis

31.10.2010 - JOAN SOLÀ, IN MEMORIAM

Aquesta setmana ha mort Joan Solà.

Escric trista aquestes paraules, però no són tristes les meves paraules.

Ha desaparegut un mestre que es va comprometre amb la nostra llengua intel·lectualment, personalment, nacionalment, científicament, internacionalment, històricament, políticament, i cívicament.

Joan Solà em va fer estimar la meva llengua des de la ciència.

Quan jo era estudiant de clàssiques, entrava -com molts d’altres- a les seves classes a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona per escoltar-lo, sense haver-nos matriculat a la seva assignatura.

Allí vaig sentir-li dir per primera vegada allò que després tots li hem escoltat al Parlament de Catalunya encara no fa un any: “la llengua catalana no és una llengua socialment sana i tranquil·la. No és només un sistema de comunicació. És també un mitjà d’identificació i diferenciació social”.

Era a finals dels anys vuitanta. La dictadura era el temps llunyà de la meva infància i estic absolutament segura que cap de les persones que estàvem en aquelles aules hauríem imaginat que la “transició” s’hauria allargat tant en el temps, com ha demostrat la sentència del Tribunal Constitucional d’Espanya del mes juliol passat.

“La llengua catalana és també un mitjà d’identificació i diferenciació social”, deia a les classes de gramàtica generativa. Sí, gramàtica generativa, la que va defensar Noam Chomsky.

Avui, que estic de dol, em permetreu que m’endinsi en l’aspre camí de les definicions, en homenatge al Dr. Solà, el lingüista brillant que també sabia, i li agradava, parlar de llengua amb paraules properes, més enllà del cercles acadèmics que sovint creen una certa exclusió social més o menys deliberada.

Joan Solà va incorporar el generativisme a la llengua catalana.

La gramàtica generativa és la teoria que pretén arribar tan endins com es pugui en la comprensió de la capacitat lingüística de l'ésser humà, i no és només una descripció de les llengües i les seves xarxes constructives.

I amb el generativisme, i de la mà de Joan Solà, el català va fer un salt cap a la “normalitat” de llengües contemporànies, paral·lel a “l’anormalitat” de la situació social i històrica, que va començar a redreçar Pompeu Fabra, a qui tots recordem per l’aspecte més “tangible” de la llengua, com és l’ortografia, però que també fou ideòleg, com Solà, del paper social del català.

I entre Pompeu Fabra i Solà hem de recordar Joan Coromines, que va ubicar el català en el lloc que li correspon en la història lingüística universal. Coromines va estudiar l’origen i l’evolució de la nostra llengua amb rigor i universalitat i aquí ens l’ha deixat. I també Badia, pare de molts lingüístes, com Solà, i que ha rescabalat, també, la dignitat de la nostra llengua.

Solà, que va rebre el 2009 el I Premi del Segador de l’Any, que atorga anualment Reagrupament Independentista, Badia, Coromines i Fabra, ens han llegat, sobretot, un gran mestratge: el compromís amb la llengua, la ciència, la nostra pàtria i, per tant, amb la humanitat.

Un tot sense parts.

Unspecified

31.10.2010 - Un mestre

Posted by Toni A.

Joan Solà ha estat mestre de l'ofici de filòlegs i de dignitat de ciutadans. Acs

Permanent Link

6.02.2012 - Re:

Posted by EARLINESharp

Every one knows that men's life seems to be high priced, nevertheless different people need cash for different issues and not every one earns enough cash. Therefore to receive some <a href="http://goodfinance-blog.com">loans</a> and financial loan should be a correct solution.

Permanent Link

<- Last Page :: Next Page ->