El passat dijous dia 23, vigília de pont a Barcelona, es va celebrar l’acte “Beneficis de la Independència”  al centre cívic Can Felipa del barri del Poble Nou del districte de Sant Martí de Barcelona. Va presentar Ariadna Batet, associada a Reagrupament, i hi van participar Joan Canadell, vicepresident del Centre Català de Negocis i candidat de Reagrupament; Enric Canela, fundador i president de Suma Independència i Montserrat Tudela, l’única candidata de Reagrupament pel districte de Sant Martí de Provençals.

Davant d’una cinquantena de persones i acompanyats pel ressò de les traques d’inici de les festes de la ciutat, Joan Canadell va exposar els motius econòmics pels quals Catalunya té com a única sortida viable la independència. El dèficit fiscal que ens manlleva 60 milions d’euros diaris, ço és 22 mil milions d’euros anuals, és un argument de prou pes per tal d’acollir-nos a aquesta possibilitat real de supervivència com a poble. En el món no hi ha cap país democràtic que suporti un 10% del PIB d’espoli fiscal.

Canadell va plantejar també els dos models econòmics d’Espanya i Catalunya. Mentre que la primera té com a motor econòmic les multinacionals i la política de subvenció –receptora de la UE, d’una banda, i emissora entre la població espanyola de  l’altre-, Catalunya té com a motor econòmic les petites i mitjanes empreses. El futur Estat Català potenciarà el ric teixit industrial i potenciarà les infraestructures, que actualmente Espanya ha volgut menystenir deliberadament en territori català.

“Per sortir de la crisi només podem fer-ho a la catalana: amb treball”  va afirmar Canadell. I va recordar que, actualment, fins i tot Rumania té menys atur que Catalunya. El proper govern català haurà de fomentar el treball i no pas el subsidi. I és posible, perquè a Catalunya tenim sectors punters a nivell mundial, com són el sector farmacèutic, el de l’alimentació, el turisme, etc. Caldrà ajudar als emprenedors, recuperar la figura de l’aprenent, etc.

Canadell també va parlar de les polítiques d’immigració que podrem fer quan esdevinguem un estat lliure: caldrà fer un esforç de formació pels nouvinguts instal.lats ja en el país.

Enric Canela va presentar una radiografia del moment actual “els polítics no són “directius” del país, sinó administradors de les engrunes que Espanya ens dóna”, va afirmar, mentre recordava que actualment no hi ha lideratge de país, car els líders han de transmetre valors, també, a més d’unes línies clares de treball pel país.

Canela va mostrar amb estadístiques, la necessitat vital pel país de regeneració democràtica:  l’informe anual del World Economic Forum, que analitza 137 Estats. I els classifica per ordre de competitivitat, en diferents aspectes, i es va centrar en tot allò en el que Espanya està sota de la mitjana: poca ètica dels polítics, independència judicial, favoritisme en les decisions de l’administració, malbaratament dels recursos públics, regulació governamental i transparència del govern molt feixuga.

Canela va recordar la solidesa de la “marca” de Reagrupament, que ha estat l’única opció política que ha presentat una sortida realista a l’atzucac actual que tenim: la declaració d’independència al Parlament de Catalunya.

Però també va recordar les febleses de Reagrupament: el silenci en els mitjans de comunicació massius i la manca de fons econòmics per suplir-los.

Finalment, Montserrat Tudela, va iniciar el seu parlament, afegint una “feblesa” que es vol atribuir a Reagrupament des dels mitjans de comunicació que han fet ja la “desconnexió analògica amb Reagrupament”: la divisió de l’independentisme català.

Tudela va donar la seva mirada històrica “tots els cicles històrics comencen i s’acaben. I el cicle estatutari, es va acabar el dia 28 de juny d’enguany amb la sentència del Tribunal Constitucional feta en nom del Rey de España ”. I va retrocedir fins a l’11 de setembre de 1977 el dia que milers de ciutadans demanàvem “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. I vam tenir l’amnistia i l’estatut d’autonomia. I el dia 10 de juliol d’enguany, milers de ciutadans convocats a una manifestació per rescabalar la nostra dignitat nacional, vam cridar unànimement “independència”. Es donava la circumstància històrica que el mateix dia 10 Reagrupament havia aprovat en assemblea una candidatura electoral -oberta a incorporar d’altres plataformes- de persones disposades a dur al Parlament de Catalunya el full de ruta que ens durà a la llibertat, i que Reagrupament ja havia presentat el passat 21 de març: la proclamació unilateral d’independència, la convocatòria posterior d’un referèndum des del Parlament de Catalunya per aprovar la Constitució de Catalunya. Procediment que el mateix mes de juliol, el Tribunal Internacional de Justícia de la Haia, -la màxima instància judicial de la ONU-  va concloure que no violava el dret internacional després que Kosovo assolís així la seva independència.

Montserrat Tudela va afirmar “És evident que el dia 10 de juliol al vespre, alguns poders fàctics del país, espantats, van decidir bombardejar la nostra proposta històrica viable i possible, amb una estratègia que ha funcionat sempre: divide et impera. I al cap de pocs dies, aquesta maniobra es va consolidar. I a continuació, els mitjans de comunicació han atribuït reiteradament i insistentment a Reagrupament la divisió de l’independentisme. Però els independentistes catalans som persones intel·ligents i ens adonem de les tàctiques bel.ligerants que es produeixen, i sobretot, tenim un desig de llibertat consolidat entre la ciutadania”.

I va recordar que a les properes eleccions només hi ha dues possibles alternatives de vot: votar per seguir sotmesos a la Constitución Española, administrant les restes del naufragi, o votar per la Constitució Catalana, que ens durà a la plenitud nacional .

Ambdues opcions disposaran de diverses paperetes per a l’elector. Tudela va recomanar al públic comprovar les promeses electorals de tothom a la llum d’ambdós textos constitucionals.

Tudela també va parlar de la crisi, que no és només econòmica, sinó també d’ensenyament, en el que suspenem en totes les estadístiques, tenint bons mestres com tenim; crisi de cultura, que hem deixat de ser capdavanters en tots els sectors i crisi de governabilitat, en la que els darrers casos de corrupció són només la punta d’un iceberg d’un sistema que no funciona per manca de rigor democràtic i per l’absència de mecanismes de control de la classe política. “La independència només l’entenem amb regeneració democràtica, perquè volem, sobretot, ser un Estat lliure”, va dir.

Sigui quin sigui el resultat de les properes eleccions, el cicle històric estatutari ha acabat.  Podem posar-hi punt final el 28 de novembre, o podem endarrerir-lo més.

 Aquesta vegada, només depèn de nosaltres.

www.reagrupament.cat