Tal dia com avui l'any 1924 va nèixer Vicent Andrés Estellés, i la xarxa ha decidit fer un homenatge col·lectiu al poeta.

I jo dedico aquest poema, publicat al Llibre de les meravelles (1971) a tots els companys reagrupats que ací i allí treballen cada per menar el nostre poble a la llibertat de manera pacífica i pel sufragi universal. Avui, també amb les paraules del poeta, faig un homenatge a totes aquestes dones i homes amb qui puc compartir treballar per un món més lliure.

Assumiràs la veu d'un poble

i serà la veu del teu poble

i seràs, per a sempre, poble,

i patiràs i esperaràs,

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs sed,

no podràs escriure els poemes

i callaràs tota la nit

mentres dormen les tues gents,

i tu sols estaràs despert,

i tu estaràs despert per tots.

No t'han parit per a dormir:

et pariren per a vetlar

en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,

la paraula viva i amarga.

Ja no existiràn les paraules

sino l'home assumint la pena

del seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar les sil.labes,

de fer-te el nus de la corbata:

seràs un poble, caminant

entre una amarga polseguera,

vida amunt i nacions amunt,

una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.

Car diràs la paraula justa,

la diràs en el moment just.

No diràs la teua paraula

amb voluntad d'antologia,

car la diràs honestament,

iradament, sense pensar

en ninguna posteritat

com no sia la del teu poble.

Potser et maten o potser

s'en riguen, potser et delaten;

tot això són banalitats.

Allò que val és la consciència

de no ser res sino s'és poble.

I tu, greument, has escollit.

Després del teu silenci estricte,

camines decididament.