30.08.2010 - MÀRIUS TORRES

Avui fa 100 anys que va nèixer el poeta Màrius Torres.

Jo vaig conèixer la seva obra per la "cançó de Mahalta", musicada per Lluís Llach, fa un munt d’anys, un dels poemes més bells escrits en la nostra llengua.

Després amb els anys, vaig començar a llegir la seva obra, i he de dir que el que més em va corprendre va ser la seva capacitat de parlar de la vida i la mort sense angoixa i amb esperança. Sóc filòleg però no crítica literària, i molt menys de l’obra d’un autor que només he llegit per gaudir de la bellesa de les idees afaiçonades en paraules.

A la xarxa social Facebook he dedicat diverses vegades aquest poema als companys independentistas que amb encerts i desencerts treballem ací i allí per dur el nostre país a la llibertat.

I ho torno a fer una vegada més.

Però avui també fa 19 anys que va morir la Núria estimada i li dedico també a ella aquest poema, alhora que és el meu petit homenatge a un dels millors poetes catalans que tan admirava la Núria, que com ella va morir abans d’hora.

Cançó de Mahalta (fragment)

Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.　

 

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.　

 

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau　

 

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.

                                      Màrius Torres

31.08.2010 - Text publicat

31.08.2010 - Homenatge Màrius Torres

31.08.2010 - Gràcies !

31.08.2010 - Gràcies!