15.01.2010 - RETALLS DEL CAMÍ DE LA INDEPENDÈNCIA

Si "Catalunya" tingués vot en lo concert dels pobles, ara més que mai se posaria de la vostra banda; que massa ha tingut de saber, per desgràcia nostra, lo que és una dominació estranya per a no avorrir-la sempre més i a tot arreu on sia...

                Missatge al Rei dels Hel·lens, Jordi I

La història de la voluntat del meu poble de ser independent ve de lluny.

Hi ha força texts que ho mostren.  Anirem llegint-los.

El dia 10 de març de 1897, Enric Prat de la Riba, a iniciativa d’Antoni Rubió i Lluch, adreça, el missatge que adjunto a aquest post, a Jordi I, el rei de Grècia, per felicitar-lo per l'autonomia de l'illa de Creta, alliberada del jou turc, fet que preludiava la reunió d'aquesta illa al regne grec.

El missatge, signat per 46 presidents de corporacions catalanes, fou lliurat per A. Sunyol, president de la Unió Catalanista, al cònsol de Grècia a Barcelona, P. Muzzópolo, mentre la coral Catalunya Nova i l'Orfeó Català interpretaven cançons patriòtiques i populars catalanes.

El govern de Madrid, irritat per aquest acte de sobirania, exercí una dura repressió damunt diverses entitats i publicacions catalanes.

Sempre els textos!

MISSATGE A SM JORDI I, REI DELS HEL·LENS

A Vos, Rei dels He·lens, que, no per la corona que us cenyiren, sinó perquè heu sapigut escoltar lo bategar de l’ànima grega, sou símbol vivent de la terra hel·lènica, vos endrecen aquest missatge, en nom de la pàtria catalana, los que per dret propi representen son esperit perquè tenen plena consciència de la seva personalitat nacional.

No els mou l’agraïment, per justificat que sia, ni els empeny l’afecció de vella amistat. Lo poble català va rebre dels he·lens la iniciació en la cultura; per ells va existir Empúries, primer centre d’atracció que ha tingut la raça catalana, prou poderós per a sotmetre a la seva influència les regions més allunyades del nostre territori nacional. Però, encara que no ens unissin lligams d’amistat i de parentiu; encara que no corregués per nostres venes sang de la que ens dugueren vostres mercaders, ni en restés gens en les vostres de la dels nostres almogàvers; encara que no guardéssim en la llengua catalana les paraules que la vostra va deixar-li quan feia de mestre de les nacions; encara que “Catalunya” no us hagués enviat, per a mentenir la integritat de l’imperi grec, los mateixos guerrers que havien acabat l’empresa de la nostra independència; encara que ens oblidéssim de la sang catalana vessada a Bizanci quan los turcs varen assaltar-la; encara que ens recordéssim només de les estones en què ens hem tingut odi i en què han caigut abraonats grecs i catalans en los camps de batalla, us enviaríem també los catalans d’avui testimoni de la nostra admiració, i aplaudiríem, amb tota l’ànima, vostra justíssima i heroica iniciativa a favor dels grec de Creta.

Vos haveu fet apòstol d’una idea, quan los senyors dels grans estat d’Europa van fent de servidors de la injústica i porucs d’un daltabaix, impideixen l’expandiment d’una raça il·lustre.

Aqueixa Germània, que us amenaça, ha arribat a la unitat i s’ha anexionat l’Alsàcia invocant la comunitat de llengua i de raça, que fa dels cretencs, grecs tan grecs com los ciutadans d’Atenes; la Itàlia ha destruït, en nom d’aquest mateix principi, sobiranies polítiques que certament no feien pas a llurs sotmesos lo que els baixàs de Turquia als malaventurats habitants de Creta; amb la força d’atracció de la idea panslavista, la Rússia somou los fonaments de l’imperi austríac, i totes elles, després de falsejar a cada pas aquesta gran idea, posant-la al servei de llurs ambicions, volen deturar-vos quan aneu a l’única plicació sense màcula d’injustícia, de totes les d’aquest sigle; volen ofegar l’empenta irresistible del panhel·lenisme, consagrada pels cants d’Homer i de Píndar en la joventut mateixa de la raça grega, i avui, en l’aubada del sigle per la sang dels hèroes de la independència, dels fundadors de l’Estat hel·lènic.

Avant i fora, que la causa és justa! Aquests estats que vos entrebanquen i vos amenacen, que bombardegen a les víctimes en lloc de castigar als botxins que les aturmenten, porten sobre llur consciència lo pes d’un vici d’origen; són presons de pobles: tenen cadascú a dins de casa la seva Creta,  que podria d’un moment a l’altre desvetllar-se i demanar-los-hi comptes de la seva llibertat calcigada.

Si “Catalunya” tingués vot en lo concert dels pobles, ara més que mai se posaria de la vostra banda; que massa ha tingut de saber, per desgràcia nostra, lo que és una dominació estranya per a no avorrir-la sempre més i a tot arreu on sia, tant si ve de turcs com de cristians.

Avui no pot fer altra cosa que enviar-vos, en la mateixa llengua de la Complanta en què un dia va plorar la caiguda del vostre imperi mitgeval, l’expressió de l’entusiasme amb què vos ha vist emprendre la deslliurança dels grec que encara viuen oprimits, i del desig amb què espera que el títol del “Rei dels Hel·lens”, fòrmula de la vostra autoritat soberana, sia, no una aspiracióm, com avui, sinó una realitat, i pugau atènyer lo compliment de vostres belles esperances regnant sobre tots los que parlau l’hermosa llengua hel·lènica.

16.01.2010 - Untitled Comment

16.01.2010 - Molt bo