La història, a mi, m’ajuda a ubicar-me, a prendre distància dels esdeveniments que visc cada dia.

Acabo d’entrar a l’hemeroteca del diari Avui del dia 13 de desembre de 2008.

Ni una sola vegada surt en tot el diari la paraula “independència”.

I fa un any hi havia moltes coses diferents: Reagrupament era un corrent intern d’un partit, ERC, i el Dr. Carretero preparava la seva candidatura a la presidència d’ERC; fa un any els Deumil.cat no existia; fa un any, ningú pensava que a Brusel.les aniríem deu mil; fa un any no s’havia presentat al Parlament de Catalunya la Iniciativa Legislativa Popular amb 50.000 signatures de catalans majors d’edats en la que se sol.licitava la convocatòria d’un referèndum en el qual es cridés a participar a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya amb dret de sufragi actiu, per tal de sotmetre a la seva decisió la pregunta següent: ESTÀ VOSTÈ D’ACORD QUE CATALUNYA ESDEVINGUI UN ESTAT DE DRET, INDEPENDENT, DEMOCRÀTIC I SOCIAL, INTEGRAT EN LA UNIÓ EUROPEA?; fa un any, Arenys era el veí de Sinera; fa un any, l’imaginari col.lectiu del nostre poble no s’havia pensat  un referèndum convocat per la societat civil i fa un any  169.858 persones no havien pogut dipositar a una urna la papereta que deia “SÍ” a la pregunta “ESTÀ D’ACORD QUE LA NACIÓ CATALANA ESDEVINGUI UN ESTAT DE DRET, INDEPENDENT, DEMOCRÀTIC I SOCIAL, INTEGRAT EN LA UNIÓ EUROPEA?”; fa un any  els medis de comunicació internacionals no parlaven de Catalunya, i fa un any tots teníem només un any menys.

Per a mi la pregunta és: quants d’aquest 169.858 catalans que ahir van votar “SÍ”, fa un any haguessin anat a participar al referèndum i haguessin votat “SÍ” i quants catalans l’any vinent direm “SÍ. VULL QUE CATALUNYA ESDEVINGUI UN ESTAT DE DRET, INDEPENDENT, DEMOCRÀTIC I SOCIAL, INTEGRAT EN LA UNIÓ EUROPEA.

La resta, passarà de llarg en els llibres d’història.