recordantkazantzakis

21.06.2009 - El Museu de l'Acròpolis d'Atenes

“LA PUS RICHA JOYA QUI AL MON SIA”

Pere el Cerimoniós (1380)

Aquesta nit s’ha s’inaugurat el nou Museu de l’Acròpolis, a tocar del temple més emblemàtic de la civilització occidental.

La nació catalana històricament ha mirat a Grècia. En els temps que hem tingut consciència de nació.

A la seva Crònica, Pere el Cerimoniós diu de l’Acròpolis “LA PUS RICHA JOYA QUI AL MON SIA”. L’any 1380 el rei va incorporar Atenes a la Corona d’Aragó, com a Ducat d’Atenes. Va ser una conquesta feta a la manera d’aquells temps. O com es fan les conquestes en tots els temps.

Per l’admiració que causava l’Acròpolis a Pere el Cerimoniós va posar-hi una guàrdia permanent per custodiar-li la integritat.

L’admiració i emmirallament per Grècia dels protagonistes de la Renaixença, Modernisme no acabaríem mai de parlar-ne, fins arribar a la generació noucentista que va voler crear una Nació Catalana absolutament emmirallats en el classicisme hel·lènic.

I la van començar a construir, literalment, fins que l’imperialisme espanyol ens va portar al nostre declivi nacional, del que no sé si ens hem recuperat.

Recordant l'Acròpolis, m'ha vingut a la memòria que fa més d'un any i mig que es va anunciar la restitució de les quatre columnes de Puig i Cadafalc que va dissenyar i construir al peu de Montjuïc l'any 1919, amb capitells jònics. Quatre columnes que representaven la nostra nació, i que van ser enderrocades l'any 1928 per la dictadura espanyola perquè eren un símbol català. Estaven inspirades en les 4 columnes del Temple dedicat a la deessa hel·lènica Atenea Niké que es troba a l'Acròpolis d'Atenes.
De moment, però, ni rastre d'aquest símbol nacional.
Aquesta nit, l'Acròpolis, esplendorosa i bella, com sempre i per sempre, em recordava text del noucentista Pere Bosch-Gimpera, en el seu discurs de l'any 1957, a la ciutat de Mèxic, on estava exiliat, amb motiu dels Jocs Florals de la Llengua Catalana i en el que recorda l'Acròpolis:

“Catalunya reneix i renaixerà sempre. Poble que des de segles lluita amb l’adversitat, la cultura i la llengua són el refugi del seu esperit, l’aglutinament per a la nostra unió, la penyora del futur.

Els catalans saberen crear ja en els primers segles de l’Edat Mitjana llars de cultura. Quan les vicissituds històriques semblaven haver barbaritzat Europa, florien els nostres monestirs. A Ripoll s’aprenia el grec, es conreava la poesia llatina amb fortuna, i Gerbert, que després fou Papa, hi anava a estudiar la ciència dels àrabs. Aviat la cultura tingué per expressió la nostra llengua. En ella es manifestà el més selecte de l’esperit català amb els trobadors, amb Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March; Ramon Llull es comunicà en ella amb el Diví Amat. Era la de les nostres lleis i de les nostres institucions democràtiques -anteriors a les d’Anglaterra. Eiximenis hi escriví la seva filosofia política. S’emprà a les Cròniques dels nostres reis i la parlaven els que emprengueren l’aventura oriental que portà els catalans a Bizanci, a l’Àsia Menor i a l’Acròpolis d’Atenes. Muntaner perpetuà aquelles gestes en la seva prosa meravellosa i Pere III digué de l’Acròpolis que era «la pus bella joia que al món sia».....

.... Un jorn, proper o llunyà, arribarà l’hora de la reconstrucció. Cal preparar-la, cadascú des del seu lloc i segons les seves capacitats, sobretot la reconstrucció espiritual. Institucions i homes d’estudi, cal que sàpiguen transmetre a les noves generacions intactes els valors catalans i el coneixement de Catalunya: l’exemple de la continuïtat ens el donen els poetes. Però és molt el que perilla i molts els esforços que són amenaçats de restar estèrils. De quants treballs no s’ha pogut publicar el resultat per manca de mitjans! Com és desconeguda encara Catalunya per a molts catalans i per als no catalans! Sols en conèixer-la se la podrà comprendre i estimar i heus aquí quelcom en què tots poden ajudar: que els que comptin amb mitjans no deixin quedar inèdits els resultats obtinguts. Catalunya necessita de Mecenas: alguns n’hem tingut prou -meritoris i mai no els en serem prou agraïts. Però falta encara fer molt. “

Sí, encara queda molta feina. No sé si avui hi havia cap convidat català a la inauguració del nou Museu de l’Acròpolis. En qualsevol cas, hi haurà anat com a espanyol.

Unspecified