22.04.2009 - Contes

Hi havia una vegada...

M'agraden els contes. Es regeixen per la llibertat d'expressió de la imaginació, que ens pot fer volar per allí on volem en qualsevol moment. Els murs infranquejables del realisme, de la llengua, de la raó, es dissolen en l'espai, el temps dels mots harmoniosos que construeixen personatges i situacions fantàstiques, irreals, no viscudes, inventades, sorgides dels meandres del cervell.

M'agraden els contes per a nens, i per als que ja fa temps que no ho som.

Molts savis han escrit pàgines i pàgines sobre les virtuts dels contes. Segur que es troben a les biblioteques, les reals i les virtuals.

Però he tingut la sort de poder comprovar el fet que els contes han estat el primer contacte dels meus fills amb la imaginació, abans que en Pol i Roger, esdevinguessin persones raonables,

Per a què serveixen els contes? Avui he sentit una persona que preguntava a un acompanyant d'avançada edat!

No he pogut escoltar la resposta. Però per a mi, serveixen per tot: qualsevol situació pot ser amorosida per un conte. Fins i tot, les sense sortida. Fins i tot, la tragèdia, la mort. O la felicitat.

La meva pregunta, però, no és per a què serveixen, sinó, perquè deixem d'inventar contes.

Perquè tothom, alguna vegada en la seva vida, s'ha inventat un conte. Però sense proposar-no, deixem d'inventar, de gaudir de la llibertat d'expressió de la imaginació.

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest post, s'ha acabat!

Diada de Sant Jordi 09.

23.04.2009 - S'ha fet curt

23.04.2009 - Completar-ho