27.01.2009 - La Bernat Metge.

És una dita al món, ja d’antic declarada,

que no es pot saber d’un mortal, abans de la seva mort,

si la vida li ha estat bona o dolenta.

                 Les dones de Traquis (1-3), SÒFOCLES. Trad. Carles Riba.

Aquests són els versos inicials del primer volum que la Fundació Bernat Metge ha posat a l'abast de tothom, a preus populars i amb punts de venda a tot el territori.
És una gran notícia que els textos dels clàssics grecs i llatins puguin ser assequibles al públic en general, i a més, traduïts al català.
El 1923 va aparèixer el primer volum de la col.lecció: De la Natura, de Lucreci, traduït per Joaquim Balcells.
La col.lecció, és fruït de l'esperit Noucentista, una generació que volia crear una cultura humanística a Catalunya, que volia reviure l'esplendor de l'humanisme, tal com altres cultures europees ja havien conegut, i reprendre'l com un fet cultural que servís per bastir-hi de nou el País.
I van crear. Van crear la Bernat Metge; van crear l'Institut d'Estudis Catalans, l'Orfeó Català, la Junta de Museus; es van aprovar les normes ortogràfiques de la llengua i després es publicà el diccionari; es creà la Biblioteca de Catalunya, el Museu d'Art i d'Arqueologia de Barcelona, el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments, l'escola del Treball, l'editoral Barcino, l'escola Catalana d'Arqueologia; s'introduí el Mètode Montessori a la Maternitat de Barcelona, i després la Generalitat de Catalunya en la breu II República Espanyola l'expandí pel territori; se celebraren el I i II Congressos Universitaris Catalans; hi va haver una proliferació de revistes i diaris arreu de Catalunya; van crear l'Escola Massana, la Xarxa de Biblioteques Populars; iniciaren les excavacions d'Empúries, on s'hi trobà l'Esculapi, les de Roses...

Els dirigents noucentistes eren membres de la burgesia catalana, van tenir una idea de país i la van posar en marxa en poc temps, i, malgrat haver passat dues dictadures -una curta i l’altre llarguísssima-, la seva obra roman.  Els noucentistes, uns van participar en les dictadures, els altres van morir a l’exili. Tanmateix, el que van crear, aquí ho tenim.

És cert que que van trobar-se en un període històric de canvis, en el que van col.locar el seu projecte nacional.

Ara ens trobem a la recerca i captura de dirigents, l’humanisme és una idea del passat i no acabo de veure la idea de país entre els governants i funcionaris que envaeixen totes les esferes socials.

No em declaro pronoucentista.

Però trobo a faltar l’esperit creatiu al servei del poble, no només de l’individu.

Tormen a estar en un període històric de canvis. I em pregunto on és el nostre projecte nacional.

 Potser sí que anairia bé una lectura col·lectiva dels clàssics grecs i llatins.

29.01.2009 - One point per la FBM

29.01.2009 - Untitled Comment