3.06.2008 - Timonells

És impossible conèixer l'ànima d'un home,
saber si és sensible i jutja bé,
fins que no se l'ha vist exercint el poder i fent complir la llei.
A mi, aquell que mena tota una ciutat
i no s'ajusta a les millors decisions,
ans té la llengua enclosa per alguna por,
em sembla, i sempre m'ha semblat, que és un traïdor.
I aquell qui anteposa els qui estima davant la seva pròpia pàtria,
en dic un home de no res.
Que Zeus, que tota cosa veu, ho sàpiga:
jo ni sabria callar una desgràcia
que planés sobre els meus conciutadans,
ni podria tenir com a amic un enemic de la terra,
coneixent que la nau de l'estat
és la que ens salva a tots,
i que si la dirigim com cal, mai no ens faltaran amics.
              Antígona (v. 175-190). Sòfocles.

Aquests són els primers mots de Creont, tirà de Tebes, a la tragèdia Antígona.

És una declaració de bones intencions.

El què doblegarà Creont al fet tràgic serà la seva ceguesa davant dels fets, la sordesa davant la veu dels ciutadans, la supèrbia folla, la seva obstinació.

Abans que es produeixi la tragèdia irreparable, Tirèsies, l'endeví, li recorda:

4.06.2008 - Untitled Comment