9.05.2008 - Parlaments d'Europa i català

“Europa la més bonica de les terres», Plini (23-79 dC)

L'Assemblea Nacional francesa va debatre dimecres, per primera vegada en sessió monogràfica, donar més reconeixement a les llengües minoritàries al seu territori, com són el català, el basc, l'occità, el bretó i l'alsacià. El debat sobre aquesta qüestió, que sempre provoca recels a França, s'ha fet per iniciativa d'un diputat bretó. Alguns membres de l'Assemblea han demanat que es reguli per llei el paper de les llengües minoritàries, però el govern només ha acceptat parlar de la "pluralitat cultural en una única França política". El debat, però, ha permès sentir parlar català a la seu parlamentària francesa, situació que s'ha produït per primera vegada.

El diputat en qüestió no ho ha tingut fàcil. El president l'ha interromput de seguida, tot i que s'ha afanyat a traduir el que havia dit: "Senyor ministre, els catalans són gent orgullosa, honesta i pacífica. La seva llengua és un dret i saben quins són els seus deures."

Estem acostumats a que facin callar els diputas al Parlament espanyol quan parlen català. 

I al Parlament Europeu, també.

Aquest és el text de la proposta presentada el 9 de maig del 1950 per Robert Schuman, ministre francès d'afers exteriors, i que va donar origen a la creació de la Unió Europea.

Aquest és el primer paràgrafs de la Declaració Schuman. Per això el dia 9 de maig s’ha declarat com el dia d’Europa. 

 “La pau mundial no pot salvaguardar-se sense uns esforços creadors equiparables als perills que l'amenacen. La contribució que una Europa organitzada i viva pot aportar a la civilització és indispensable per al manteniment d'unes relacions pacífiques. França, defensora des de fa més de vint anys d'una Europa unida, ha tingut sempre com objectiu essencial servir la pau."

Servir la pau, prohibir la llengua.  

Un cas estrany.