recordantkazantzakis

14.04.2008 - Keyword

Quin país és aquest? Quina raça hi habita?

Qui diré que és aquest que estic veient

exposat a l’embat de les tempestes

lligat amb brides a les roques?

Per quina falta et castiguent destruint-te?

Prometeu encadenat (vs. 559-565). Èsquil.

El dia 14 d'abril de 1931, després que la voluntat del meu poble legitimés el canvi de règim d'una obsoleta monarquia a una moderna república, el president Francesc Macià va pronunciar aquestes paraules:

"Catalans: Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.

D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.

Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir.

Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.
Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya."

Avui fa anys que Francesc Macià va pronunciar aquestes paraules que van escalfar el cor del meu poble i que, després, han esdevingut un text històric. El text d'un somni col·lectiu d'una nació que volia, i que encara vol ser lliure.

I avui, m'ha agradat retrobar el text per no oblidar que un dia el meu poble va tenir l'oportunitat de decidir.

Cada paràgraf té, com a mínim, un sintagma que em recorda que Catalunya fou la primera democràcia del món, i la primera nació on es va parlar de drets humans, i que val la pena seguir treballant perquè, de nou, aquests mots esdevinguin sintagmes del discurs històric del meu poble:

1. "sentiments i els anhels del poble"

2. "llur voluntat".

3. "el cor obert a totes les esperances" .

4. "agent provocador", "traïdor".

5. "drets dels homes i dels pobles".

6. "emoció del nostre poble", "pau internacional".

7. " fraternitat de tots els homes i de tots els pobles"

8. "dignes de Catalunya"

I la keyword "República Catalana".

Unspecified

<- Last Page :: Next Page ->