recordantkazantzakis

17.03.2008 - El viatge d’Asclepi

En algun moment del segle II aC va sortir, possiblement de l'illa de Delos, l'escultura d'una divinitat encarregada pel poble dels emporitans. Sabem que va arribar a Empúries, i que va ser venerada durant un temps, i abandonada, finalment, a la cisterna del temple, on es va trobar el dia 25 d'octubre de 1909.

Desprès va marxar a la veïna ciutat de Barcelona, on se la va honorar gairebé 99 anys i se la va embellir per tornar-la amb tot el seu esplendor a Empúries.

La divinitat ara ja roman, serena i bella, a l’esguard d’un nou temple, prop del mar emporità per ser venerada com a Zeus Serapis, Asclepi o Esculapi.
I jo li porto d'ofrena la narració del poeta:


Asclepi
"El déu metge porta en una mà un bastó de caminant", enunciava des d'un magnetòfon una veu ampul·losa, que no era la de Pulcre Trompel·li "per la vara s'entortolliga una serp, animal endevinaire. En l'altra mà duu sovint una copa, per a triagues i altres begudes saludables. La cornella, de vida llarga, l'acompanya i li recorda la mare. Té un aspecte noble, acollidor, i la mirada és serena. El seu culte va partir, diuen de Tricca, s'escampava per la Tessàlia i arrelava a Epidaure, on es conserva, gairebé intacte, el meravellós teatre construït per Policelt el Jove. És per essència bondadós. Que hi ha, però de més temible que una bondat sense límits? Els antics ja se n'havien adonat, i ara, ens comencem a anguniejar amb raó, en veure els efectes de la seva lluita, cada dia més i més victoriosa, contra infermetats i malalties, adversa de retop a les profundíssimes i necessàries lleis de la selecció natural de l'espècie humana. Perquè hem de morir a temps, no vegetar, sobrers, confosos en la multitud que creix, sense ordre ni mesura, cap a un orb destí de rusc o de formiguer. Aquesta bondat tan ben servida com malentesa, ens empeny potser, com a única escapatòria previsible, per fugir de l'espant d'un brunzit d'eixam que mai no para,al silenci absolut d'una destrucció fatal". "De res, massa" va rondinar la senyora Magadalena Blasi que escoltava.
"Savis de segles allunyats ho aconsellaven. Quin vulgar discurs, eh! Avui no serem capaços de descobrir, entre atapeir-nos fins a rebentar o esvanir-nosamb esclat, una tercera alternativa, o les que calguin, desprès de dos mil mil·lenaris, leri-leri, d'evolució? Bah! S'hauran de tallar, tal vegada, alguns caps de gent d'upa, però ens en sortirem" es tranquil·lizava la senyora Magdalena Blasi, alliberada de la més petita ombra de prejudicis. I projectava octogenària una munió de diversos i obres, a acomplir dintre un curtíssim termini de quinze anys."
"Asclepi" Les roques i el mar, el blau.
Salvador Espriu, 1981

blog-Asclepi_1.jpg
Unspecified

<- Last Page :: Next Page ->

El meu perfil

Em dic Montserrat Tudela i Penya.

Vaig néixer quan s'estava aixecant el mur de Berlín.

M'agraden les persones, la poesia i trobar models del passat en els llibres.

Sóc dona, de clàssiques, d'un país sense estat i parlo una llengua "sense papers".

Això, i més, m'ha fet caparruda de mena!

-----

Creative Commons License
recordantkazantzakis by Montserrat Tudela Penya is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 3.0 España License.
Permissions beyond the scope of this license may be available at http://recordantkazanzakis.mtudela.cat/. ------

Reflexions

- MONTSERRAT ROIG. L'HABITACIÓ D'HOSPITAL
- NOMS PROPIS DELS BOMBARDEIGS DE BARCELONA: LLUÍS SEGALÀ, DE “LA NISSAGA CATALANA DEL MÓN CLÀSSIC”
- VII FÒRUM AURIGA
- 15 D'AGOST DE 1947: L'ÍNDIA ESDEVÉ UN ESTAT INDEPENDENT
- PRESENTACIÓ DE LA NISSAGA CATALANA DEL MÓN CLÀSSIC A L'IEC
- LA NISSAGA CATALANA DEL MÓN CLÀSSIC
- LES QUATRE COLUMNES DE PUIG I CADAFALCH
- L'AURIGA, GUARDONADA
- DE L'OCTUBRE DE 2009 AL NOVEMBRE DE 2010
- GRÀCIES PER RESTITUIR LA NOSTRA DIGNITAT SOBIRANA EL 28N
- RECORDANT EL TRACTAT DELS PIRINEUS
- JOAN SOLÀ, IN MEMORIAM
- ELS CICLES HISTÒRICS S'ACABEN
- 11 DE SETEMBRE: UN POBLE QUE TREBALLA PER LA SEVA LLIBERTAT
- Vicent Andrés Estellés
- MÀRIUS TORRES
- LA CREACIÓ D'UN NOU ESTAT PERMETRÀ AL MÓN TENIR UN PAÍS EUROPEU MÉS JUST, MÉS DEMOCRÀTIC I MÉS LLIURE
- EL MEU COMPROMÍS POLÍTIC
- ELS LESTRÍGONS DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
- MANUEL DE PEDROLO. 20 ANYS
- 40 ANYS DE LA MORT DE JOSEP CARNER
- EN JOAN
- IGNASI RIERA
- JA NO ENS HUMILIEM PER SER LLIURES, ARA TREBALLEM
- HOMENATGE A SALVADOR ESPRIU
- AURIGA
- RETALLS DEL CAMÍ DE LA INDEPENDÈNCIA
- LA NISSAGA CATALANA DELS CLÀSSICS
- FA NOMÉS UN ANY
- "Tot està per fer i tot és possible"
- 7 de novembre
- Centenari de la divinitat
- Lluís Companys, in memoriam
- La fi del capitalisme
- V Fòrum Auriga
- Joan Fuster
- Música antiga
- Gràcies Arenys de Munt
- Diada Nacional de Catalunya 2009
- 11 de setembre i els gals indomables
- Lleis del Reino de España
- Dedicatòries pel 13 de setembre
- Carles Riba, in memoriam
- Jo vull un Estat
- El Museu de l'Acròpolis d'Atenes
- Ítaques
- 25 d'abril
- Contes
- 14 d'abril
- La Pasqua o una antiga festa de primavera
- Cronos
- Dia Mundial de la Poesia
- Broek-sell (l’ermita del bassal)
- Vells
- Dr. Manuel Balasch
- La Bernat Metge.
- Pompeu Fabra. Nadal
- IV Fòrum Auriga
- La papirologia: una ciència de futur de la mà del passat
- QUÈ ENS ESTÀ PASSANT?
- Festes de la Mercè-08
- Govern amb prefix
- Auriga 50
- Timonells
- Enquesta sobre el futur del Museu d'Arqueologia de Catalunya
- Parlaments d'Europa i català
- A la recerca de l’espurna revolucionària
- 25 d’abril. 1707 i 1974
- Keyword
- El viatge d’Asclepi
- Jornada de reflexió
- Dia Internacional de les llengües maternes
- Premis Auriga i patrimoni immaterial
- Pla de Museus, Súnion i Xirinacs
- Sigueu benvinguts