21.02.2008 - Dia Internacional de les llengües maternes

I si, doncs, no pots fer la teva vida com la vols,
això almenys procura
en tant que puguis: no l'abarateixis
amb massa contacte del món,
amb molts moviments i converses.
No, no l'abarateixis agafant-la,
rodant sovint amb ella i exposant-la
a la diària bajania
de les relacions i els intercanvis
fins que es torni com una forastera enfadosa.  

Konstandinos P. Kavafis (1913) En tant que puguis

L'any 1999, la UNESCO va establir el 21 de febrer de cada any com a Dia Internacional de les llengües maternes, jornada que s'inscriu en el marc dels esforços d'aquesta organització internacional per a protegir les aproximadament sis mil llengües diferents existents arreu del món i, alhora, preservar la diversitat cultural.
 
La Conferència General, òrgan suprem de la UNESCO, va reconèixer el paper que té la llengua materna en el desenvolupament de la creativitat, la capacitat de comunicació i l'elaboració de conceptes, però també en el fet que les llengües maternes constitueixen el primer vector de la identitat cultural.
 
D'acord amb estudis de la UNESCO, en els moments de més auge lingüístic, existien en el món entre 7.000 i 8.000 idiomes diferents. Avui, les llengües estan passant per un ràpid declivi i els lingüistes s'enfronten a la urgència de poder-les documentar totes per a la posteritat. Segons estimacions recents, la majoria de les 6.000 llengües que es parlen actualment arreu del món compten amb molts pocs parlants. La meitat en té menys de 10.000 i una quarta part del total menys de 1.000 parlants.

Des de l'any 2004 la ciutat que ha esdevingut Capital de la Cultura ha celebrat el   Dia Internacional de les llengües maternes amb un acte eminentment lingüístic: la lectura ininterrompuda de la Declaració Universal dels Drets Humans proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, el 10 de desembre de 1948, Aquesta lectura l'han fet en la llengua materna de les persones que lliurament han volgut participar. Fins ara a les capitals culturals s'ha llegit amb més de 60 llengües la Declaració.

A Banyoles, a Esparreguera, a Amposta, a Lleida i segur avui a Perpinyà, aquest acte ha demostrat que la convivència lingüística al nostre país és modèlica i que l'arribada de moltes persones de fora de l'àrea lingüística catalana és un nou repte per a la llengua i cultura catalanes. Tots podem enriquir-nos culturalment i lingüísticament i la llengua pròpia de Catalunya pot avançar amb molts nous parlats.

Pensava escriure alguna cosa sobre llengua com a signe d'identitat. Però m'adono que no cal. Acabo de rellegir la Declaració Universal dels Drets Humans. Hi ha tants articles que encara resten pendents d'universalitzar-se, que només sé acabar donant-vos el link per llegir aquest text encara avui radical

http://www.unhchr.ch/udhr/lang/cln.htm